EXTRAVAGÀNCIA A VILAFRANCA

Em pintaria la cara de blanc, i em passejaria, tranquila, per la Parellada. Potser, així, veuria, en les cares dels altres, allò que no hi sé veure encara que ho vulgui. Com una gran mentida, molt gran i grandiosa. Com alguna cosa tarada, que fa ensopegar. Així em dirien, "hola maca, tu maca, que sola que vas!" I els diria, "jo, jo només vull passejar!" Un sonet té quatre estrofes: de quatre versos, els dos primers; de tres, els dos darrers, l'últim, el més maco per collons. Així ho diu la viquipèdia, ara ho buscava per no errar. M'hi han contat de rius i llegendes, de llacs i muntanyes, m'hi han saludat al passar, amb rialles que fan de bon assajar. Gent com tu, que fas goig de veure caminar. I tot això, on va passar?