Si poguéssis fer-me entendre, sense perdre el teu nom,
potser així aconseguiríem:
"Ets a la riba descalça,
i és el riu que corre avall..."
Però sóc feliç de trobar-te.
Si tot fos tan fàcil! i qui diu que no ho sigui.
Sense contemplacions, només les ganes boges
de tenir-te al meu costat, i cada cosa en el seu lloc.
I la nit que dorm tranquila,
i la veu callada i clara del llit que espera albades.
Perquè poguem dormir i recuperar-nos
de tant de cansament, que ningú gosa parlar-ne.
