Voldria un somriure ben lliure,
un bes sincer, lleuger;
un gest altiu, gens escadusser.
Que ens estiméssim sempre,
com dos ocellets dins el niu.

Avui que la nit és clara

Si poguéssis fer-me entendre, sense perdre el teu nom,

potser així aconseguiríem:

"Ets a la riba descalça,

i és el riu que corre avall..."

Però sóc feliç de trobar-te.

Si tot fos tan fàcil! i qui diu que no ho sigui.

Sense contemplacions, només les ganes boges

de tenir-te al meu costat, i cada cosa en el seu lloc.

I la nit que dorm tranquila,

i la veu callada i clara del llit que espera albades.

Perquè poguem dormir i recuperar-nos

de tant de cansament, que ningú gosa parlar-ne.